Aprendre a cantar
Atac glòtic
Ambdues
maneres són incorrectes per a una bona emissió del so, doncs la primera
bloqueja la gola i la segona empeny i frena l’alè a la vegada.
Si
be és cert que quan utilitzem un micròfon podem utilitzar-les per a donar un
matís, color, efecte, un èmfasi especial a l’hora de cantar, no és bo
abusar-ne. Les referències vibratòries que ens produeixen aquests tipus d’atac
ens tranquil·litzen falsament. És a dir, nosaltres ens sentim molt però la veu
no es projecta. El so roman atrapat dins nostre.
Per
a la bona projecció del so cal tenir un òptim domini de l’alè. Aconseguint-lo
per la pràctica d’exercicis respiratoris, vocals i posturals que ens permetin
aquest tipus de mestratge de l’alè.
També
saber que l’atac glòtic revela un bloqueig o tensió a la zona de la gola, degut
tant per mala postura del cos com per una raó emocional que entre
d’altres, potser tingui a veure en la excessiva preparació en la inspiració.
Aquest
és un breu apunt, hi ha moltíssims més factors que intervenen en l’òptima
emissió del so, i també cal dir que cada persona és una veu , i per tant un
instrument únic i irrepetible que cal conèixer en profunditat.