TORNAR A LA FEINA AMB GANES, CREATIVITAT I IMPULS DE CREIXEMENT





El treball amb la respiració i la veu ens ajudarà a situar-nos a la feina amb centrament, assertivitat  i eficàcia en la comunicació.

Respirar i parlar bé vol dir tenir una bona administració de la nostra energia; respirar i parlar bé ajudarà a fer durar aquesta energia, i arribar a la fi de la setmana laboral sense esgotament. També ens ajudarà a mantenir ferms i estables els objectius que ens hàgim fixat tant a curt com a llarg termini.

De quina manera aconseguir-ho?

No només rebem oxigen quan inhalem. Hem d'aprendre a respirar traient el màxim profit de cada inspiració. Hem d'aprendre a dosificar aquest alè quan exhalem. Això farà que la projecció de la nostra veu sigui òptima.

En el Mètode de Marta González, Mestratge de l'Alè i la veu trobareu totes les eines necessàries per assolir la salut vocal.

Aprendre el mestratge de l'alè i la veu és aprendre a viure en la salut.

BREUS CONSELLS PER A PREVENIR BAIXES LABORALS PER DISFONÍES

Quan la veu és una eina important en la nostra professió, cal tenir cura d'ella amb primers recursos senzills i eficaços.
Les males condicions acústiques d'aules, oficines, poca ventilació, aire condicionat excessiu, calefacció per aire que asseca l'ambient, sorolls continus, etc. poden pertorbar molt el bon funcionament de la veu.
Malauradament, molt sovint no podem canviar aquestes circumstàncies però, si tenim cura d'aquestes senzilles indicacions en l'entorn de treball, podrem assolir més salut vocal.


  • Sembla una ximpleria dir-ho, però, quants cops parlem sense haver inspirat abans? Feu la prova: Inspireu tranquil·lament, reteniu l'aire dos segons i parleu.
  • Per a respirar eficaçment la postura corporal ha de permetre fer-ho. El centre de gravetat del cos situat una mica per sobre del sòl pelvià ha de rebre el pes del cos. Això ens permetrà tenir un mestratge respiratori més profund i ens alliberarà de les tensions musculars que es situen a la mandíbula, la nuca i les espatlles.
  • El principal múscul respiratori és el diafragma. És la nostra postura asseguts adequada per permetre el seu moviment? I drets? Hi ha fermesa en les cames que han de suportar el pes del nostre cos?
  • Potser els primers cops que practiqueu us sentireu una mica estranys, però amb una mica de pràctica anireu trobant la facilitat en l'expressió.
  • És bo quan fem petites pauses dins la feina que dediquem uns segons a fer unes respiracions profundes a fi d'acumular l'energia de l'alè dins nostre.
  • Cal ser una mica insistent per a corregir un hàbit que ens ha dut a tenir una salut vocal precària i que interfereix negativament en la nostra comunicació.
  • Penseu que respirar és el més important que fem en la nostra vida. De la nostra respiració depèn la qualitat dels nostres pensaments.
  • La consciència en la respiració ens connecta amb l'aquí i l'ara.

ENTREVISTA


MARTA GONZÁLEZ ANADON. 
Profesora de TÉCNICA DE LA VOZ en LA CASONA. 

Da clases en La Casona desde hace más de 10 años. Estudió canto, con Anna Ricci, quién la introdujo en el mundo del aprendizaje. “Los cantantes dicen que soy actriz y los actores dicen que soy cantante. Yo todavía no sé quién soy”. Opina que la voz es “la mayor arma de comunicación del actor” y define el curso monográfico como “una experiencia intransferible de búsqueda de lo esencial”. En sus clases aplica el Método de Pneumafonía de Serge Wilfart y de él recomienda leer “Encuentra tu propia voz”, editorial Urano, Barcelona.

¿Cómo es tu voz?
No lo sé, estoy en plena búsqueda. A veces me representa, a veces es la de un personaje que me he fabricado y mi búsqueda personal es la autenticidad de mi voz.

Tienes una buena voz si…
Tu comunicación hacia los otros es auténtica. 

¿Se nace con una buena voz? 
 Hay quien sí, hay quien no. Las circunstancias de la vida nos dan el cuerpo que tenemos y la voz suena según como esté el cuerpo.

Entonces… ¿hay voces mejores o peores?
Una voz puede hacer que te desarrolles correctamente o puede ser una fuente de enfermedades. La voz tiene que ver con la manera de gestionar la energía que tiene una persona. 

¿En el monográfico aprenderemos a gestionar la energía?
Conoceremos nuestra fuente de energía. Aprender a gestionarla es toda una vida. Conoceremos el motor de la energía: la respiración. Aprender a respirar bien es lo que nos dará una gestión energética de nuestra persona en su comportamiento global. Este curso es un trabajo sobre la respiración y la voz.

¿Qué nos aporta de nuevo el Método Wilfart de Pneumafonía?
La Pneumafonía está en el centro de todo el resto de técnicas energéticas porque de una manera clara, precisa y rápida con este método uno llega a su respiración ventral, desde donde se tiene que construir la voz y la verticalidad del cuerpo.

¿Qué le espera al alumno que se apunte al monográfico?
Una experiencia personal, individual, sobre su respiración, su voz, en la que también se necesita la participación del resto del grupo. El trabajo se nutre de la energía de los otros porque, de hecho, nuestra voz la utilizamos de cara a los otros.

Entonces, ¿se trata de un trabajo personalizado?
Prefiero decir un trabajo individualizado, es una cuestión de matiz de significado. Personalizado viene de persona, del latín “máscara”; en cambio “individuo” se refiere a lo esencial de cada ser humano.

¿A través de la voz se conoce a una persona?
Se detecta todo. La voz no traiciona. Cuando hago trabajar a una persona hago una lectura del cuerpo, de la respiración, de la actitud, de todo lo que la persona está expresando. En estos ejercicios la voz es también el diagnóstico de cómo está ese cuerpo. El testimonio más claro de cómo funciona energéticamente esa persona.

Como profesora….
Mi trabajo es situar a la gente delante de sus bloqueos, sus retos, sus límites, sus miedos. Cada persona decide su propio límite. Mi función es que las personas puedan gestionar su respiración por ellas mismas, que no dependan de un profesor, que sepan gestionar su vida, porque al fin y al cabo la respiración es la vida. Y aprender a ser libre no es fácil.

¿A quién va dirigido el curso?
 A quien tenga ganas de indagar en su voz.

Un consejo.
Cantad, sobre todo, a todas horas, en cualquier sitio.
  
Hay voces que enamoran… 
Hay voces que leyendo el listín telefónico enganchan y hacen seguir a todo un auditorio y hay voces que leyendo el trozo más fabuloso de Calderón de la Barca aburren aún teniendo la mejor intención. 

Por último.
Invito a la gente a tener una experiencia con su voz, desde su respiración.

Mireia Guilella – Quique Santano




Publicado en 2006. LA CASONA. Formación e investigación teatral. www.lacasona.es

PERQUÈ M’OFEGO CANTANT?


ADMINISTRACIÓ I DOSIFICACIÓ DE L’ALÈ EN L’EMISSIÓ VOCAL

Molts cops em trobo amb persones, sobretot homes que venen a mi per primer cop a treballar la veu amb un cos esculpit: esportistes, entrenadors personals, etc. però que no tenen cap control sobre la seva respiració. Encara que aparentment la caixa toràcica és grossa, és difícil veure el moviment de les costelles flotants (són les costelles més baixes de la caixa toràcica que no s’insereixen en l’estern). 

En la majoria dels casos s’han construït un cos des de la duresa i l’esforç. Són capaços, per exemple, de fer sèries interminables d’exercicis abdominals, però a l’hora de sostenir una nota l’aire s’esmuny per tot arreu o queda frenat amb molta tensió i escanyament a la gola i en aquest cas no queda altre remei que empènyer el so per a projectar-lo.
Això podria indicar que la musculatura interna no treballa sincrònicament amb l’exterior. Un exterior massa dur i un interior oblidat.

Per aquests casos proposaria exercicis de presa de consciència del cos, és a dir de propiocepció combinats amb la dosificació de l’alè i l’emissió de sons vocàlics.

També sovint es dóna el cas de persones amb una estructura muscular laxa que no poden arribar a controlar la musculatura toràcica i abdominal per tal de mantenir un suport i dosificació de l’alè necessari. En aquest altre cas l’esforç per emetre un so és titànic produint un esgotament al cos i a les cordes vocals enorme. Segons els casos recomano exercicis que permetin anar d’una manera progressiva en l’adquisició de força per a construir un cos sòlid on l’alè trobi el suport necessari per a l’emissió correcta de la veu.

Es necessita la força per a cantar o emetre un so, sí; però també es necessita la ductilitat. Aquesta consciència de la “força justa” és necessària per a una administració eficient de l’alè i per a l’emissió d’una veu plena i bella.

L’harmonia és l’equilibri de l’energia.


Tallers grupals




 DIRIGIT A:

 Professionals que tenen en la veu una eina important de treball:
    • Periodistes de ràdio, televisió, mitjans audiovisuals.
    • Actors, cantants.
    • Mestres, professors, formadors.
    • Comunicadors.
    • Advocats.
    • Tothom que vulgui treure el màxim del potencial de la seva veu.

OBJECTIUS DEL TALLER:

    • Obtenció de salut vocal i prevenció de disfonies funcionals.
    • Assolir eines per a potenciar la qualitat i la projecció de la veu evitant la fatiga vocal.
    • Marcar pautes per a guanyar eficàcia comunicativa: mínim esforç, màxim rendiment de la paraula.
    • Recerca de la nostra autenticitat sonora.

METODOLOGIA:

    • Durem a terme aquest treball en un grup reduït (de 8 a 13 persones), perquè es tracta sempre d’un treball individual, realitzat amb la cura i el respecte màxim a la manera de ser de cadascú; però és necessària la presència i atenció activa de la resta del grup per a poder aprendre a comunicar-nos, a “ser” davant dels altres.
    • No es necessiten nocions prèvies de música ni tenir oïda musical.


La vibració potent de la nostra veu mou el camp energètic i desfà nusos físics i emocionals.




Aprendre a cantar



Atac glòtic

Un dels casos més freqüents quan es comença a aprendre a cantar és la incorrecta emissió de l’atac del so, és a dir, que al moment de començar a emetre un so, o be donem un sotrac a la gola (atac glòtic), o ho fem deixant anar l’aire com en un sospir.
Ambdues maneres són incorrectes per a una bona emissió del so, doncs la primera bloqueja la gola i la segona empeny i frena l’alè a la vegada.

Si be és cert que quan utilitzem un micròfon podem utilitzar-les per a donar un matís, color, efecte, un èmfasi especial a l’hora de cantar, no és bo abusar-ne. Les referències vibratòries que ens produeixen aquests tipus d’atac ens tranquil·litzen falsament. És a dir, nosaltres ens sentim molt però la veu no es projecta. El so roman atrapat dins nostre.
Per a la bona projecció del so cal tenir un òptim domini de l’alè. Aconseguint-lo per la pràctica d’exercicis respiratoris, vocals i posturals que ens permetin aquest tipus de mestratge de l’alè.

També saber que l’atac glòtic revela un bloqueig o tensió a la zona de la gola, degut tant per mala postura del cos  com per una raó emocional que entre d’altres, potser tingui a veure en la excessiva preparació en la inspiració.

Cal aprendre a tenir aquest mestratge de l’alè inspirant correctament i fent servir la musculatura adequada. Cal cantar en una mena de “apnea”, és a dir, fent treballar la musculatura abdominal perquè no es deprimeixi i de les costelles flotants per tal que no es tanquin mentre emetem el so. 

Aquest és un breu apunt, hi ha moltíssims més factors que intervenen en l’òptima emissió del so, i també cal dir que cada persona és una veu , i per tant un instrument únic i irrepetible que cal conèixer en profunditat.



Marta González Anadón
Professora d’interpretació,
cant i coach vocal





Obtenció de salut vocal. Tractament de disfonies funcionals.


Gaudeix d'una respiració plena, profunda i alliberadora.


Desfes-te de l'estrès i de bloquejos fíisics i emocionals.


Troba la teva pròpia veu.




C/ Sants, 22, 2n 1a. 08014 BARCELONA

652 11 83 51

laviadelaveu@martagonzalezanadon.cat

Descarregar info